Roca dels Moros (Cogull)

Adjontu a continuació un enllaç de la web del Museu d'Arqueologia de Catalunya on es descriu la present obra http://www.mac.cat/esl/Yacimientos/Roca-dels-Moros

La imatge ens mostra diferents escenes conformades per representacions humanes, zoomòrfiques i símbols. Esdevenen conjunts de figures separats entre ells i distribuïts per tot el panell; les representacions es caracteritzen per la seva policromia, predominant el color vermellós i ataronjat sobre el color negre (utilització de pigments naturals com són els òxids de ferro). En aquest cas s’empren tècniques tals com la pintura i el gravat.

Amb aquest conjunt de característiques podem afirmar doncs que es tracta d’art rupestre parietal, ja que el suport en el que es troba realitzat és rocós, exactament, parlem de l’Abric de Cogul o el que es coneix també com la Roca dels Moros situada al municipi de El Cogul (Garrigues).

És adient en aquest moment reparar en el nom que rep aquest art rupestre, Roca dels Moros, atribuït pel fet de que a Lleida era propi dir “moros” a aquelles peces o jaciments prehistòrics que es trobaven la gent de a peu. Uns altres exemples són les pintures d’ulldecona, la cova “cabra feixet” (la pintura representa una cabra i un llançador). La toponímia de les obres d’art representen el bé natural d’aquestes mateixes, rebent el nom que els hi pertoca segons la seva situació.

Els diferents conjunts pictòrics i gravats corresponen a diferents cronologies, d’aquesta manera si podem afirmar que es tracta d’un art postpaleolític, però hem de tenir en compte que hi ha art llevantí, esquemàtic, i l’existència de diferents inscripcions llatines (època romana) i ibèriques. Fenomen provocat pel mateix fet de que els abrics i les coves servien de refugi natural pels grups d’humans que viatjaven pel territori en el que hi vivien donant lloc a que durant segles hagin passat més d’un grup d’humans per un mateix entorn deixant la seva petjada artística.

            Encara que, l’obra en sí es troba emmarcada dintre de l’art llevantí de la Península Ibèrica, el qual s’estén des de Lleida i Osca fins Jaen i Almeria, quedant emmarcat Conca i Terol; període artístic que va transcorre durant el neolític (10.000-4.500 BP). És un art que es troba a prop del litoral, del mar, així que, no és d’estranyar que les representacions es trobin en parets rocoses de les muntanyes i penya-segats poc profundes.

Hi ha un predomini força significatiu de la figura humana (esdevenint la protagonista) restant rellevància a les figures zoomòrfiques i símbols, seguint la numeració atribuïda a cada un dels conjunts d’imatges representades en el panell, podem afirmar que, la figura nº 1 correspon a l’escena comunament anomenada, escena de la dansa; s’emmarca dintre de l’art llevantí, es representa una dansa en la qual un conjunt de dones ballen al voltant d’un sol home que mostra el seu membre viril (representat de forma descomunal) i en mig al terra estès es troba el cos d’un cérvol símbol de sacrifici. En aquest sentit possiblement es tracti de la representació d’una dansa sobre la fertilitat i ritual amb intenció d’ofrena divina.

Propi de l’art llevantí que en aquest cas es dona, és l’existència d’escenes i moviment en les figures, podem observar com aquestes es troben situades de tal manera que mostren una actitud de moure’s en rotllana i al voltant de l’home. Les figures humanes mostren clarament els trets propis de l’art llevantí a l’hora de representar-les; estilitzades, les dones es troben vestides amb una faldilla llarga i acampanada i el seu cap es dibuixat de forma triangular, mostrant els seus pits a l’aire.

La tècnica pictòrica emprada és la tinta plana, és a dir, les figures es dibuixen i s’omplen de pintura de forma uniforme creant una superfície homogènia de color. En el cas de la Roca dels Moros, la tècnica provoca un efecte predominant de les figures front les altres, ja que les altres han estat representades amb una tècnica pictòrica menys definitòria, com són traçats discontinus i puntejats, provocant que siguin menys predominants.

Les figures nº 2, 3 i 4, són representacions zoomòrfiques que representen la fauna amb la que van conviure els ésser humans i de la qual s’alimentaven. Les figures zoomòrfiques mostren unes mides força desmesurades front a les figures humanes, donant lloc a una falta de simetria, causada possiblement pel dilatat procés d’elaboració de les pintures i de les diferents mans intervindrien en aquestes representacions. La tècnica pictòrica emprada és diversa, des de la tinta plana fins el puntejat, siluetes o ratllats.

            Es troben representats animals propis de l’època dels inicis del neolític, com són els cérvols i els bòvids. Propi del llevantí els animals es troben morts o ferits, aquí l’únic animal que es troba mort o ferit és el cérvol situat en mig de les dones que dansen. La resta d’animals corren o es troben estàtics.    

Pel que fa a les figures del nº 5 aquestes esdevenen art esquemàtic, propi de l’edat dels metalls encara que actualment i els estudis realitzats afirmen que possiblement estiguin superposats l’art esquemàtic i el llevantí. Són interpretacions més abstractes de la realitat per part dels artistes prehistòrics, aquí semblen ser representat un home, una mena de cérvol o cavall i el que podria ser un ocell (poc freqüent en l’art rupestre prehistòric).

Finalment, els símbols nº 6 es tracten d’inscripcions llatines i ibèriques; tenint en compte que una de les inscripcions es tracte d’un votum llatí, la roca podria haver esdevingut un lloc màgic i diví pels romans i els ibèrics.

L’art llevantí té diversos exemples d’art rupestre, en aquest sentit una de les representacions més significatives es tracta de la recol·lecció de mel de la Cova de l’Aranya. Una escena en la que es veu a una dona enfilada a un arbre, porta una mena de cistell o gerra i es situa front el que seria un panell d’abelles, les quals es troben volant al voltant de la figura femenina. La composició de l’escena resulta preciosa per la seva originalitat i la cura que s’ha tingut en dibuixar cada un dels detalls més petits de l’escena. La figura femenina mostra el tret característic de les representacions humanes de l’art llevantí, com es l’estilització del cos. 

Al contrari, de la roca dels moros, aquí es retracta una escena de vida quotidiana, de recol·lecció d’aliments; en canvi a El Cogul, l’escena que es retracte és de caire ritual menys freqüent en les representacions de l’art rupestre. No hem d’oblidar mai la funció principal de l’art rupestre i mobiliari prehistòric i és la de representar l’entorn (en tots els seus aspectes, naturals, humans, etc.) en el que hi vivien els ésser humans prehistòrics junt amb les seves accions en aquest.