Naixement de l'art

Per poder realitzar una visita guiada de la gruta de Lescaux deixo aquí un enllaç directe a la web http://www.lascaux.culture.fr/#/fr/00.xml

Ens trobem front una de les pintures d’art rupestre paleolític més importants del món, parlem de les representacions pictòriques que es troben a la cova de Lescaux (Dordonya, França); en concret, en el nostre cas, la imatge que procedim a analitzar es troba dintre del conjunt pictòric de l’anomenada “Sala dels bous”.

La cova de Lescaux, és un dels refugis naturals més antics i importants de la història de l’art, i en concret de l’art prehistòric, per la seva riquesa d’art rupestres i moble. És una cova que es troba dintre del territori francès, concretament es situa en la regió que coneixem com “Aquitania i regions limítrofes”; sent els valls del Vézère i del Llot els que tenen major nombre de coves (Cova de Le Portel, Cova de Cussac, etc.).

Tenint en compte que Lescaux es troba dintre del Vall del Vézère, no és d’estranyar que un context geogràfic caracteritzat per l’existència de muntanyes originés l’aparició de grups d’humans prehistòrics per les coves i abrics que es formen dintre d’aquestes muntanyes. A més són espais naturals rics en matèries naturals, com l’aigua, pels rius, i menjar, per la vegetació i el bestiari que hi existia als voltants.

A més, com veiem en el mapa que s’incorpora a continuació, Dordonya, és un territori ric en valls, amb la qual cosa no és d’estranyar l’existència de coves molt pròximes entre elles.

 Aquesta pintura mural es troba inserida dintre del període prehistòric paleolític superior (35.000 BP - 9.000 BP) amb la qual cosa hem de tenir en compte que els grups d’éssers humans que hi van coexistir durant aquet període són els que coneixem com caçadors-recol·lectors, caracteritzats aquests per la seva adaptació al medi en el que hi vivien. El paleolític és un període conegut pel naixement del art sent la cova de Lascaux un dels exemples més clars d’art paleolític.

Per altra part, hem d’emmarcar el grup de caçadors-recol·lectors dintre de la cultura magdalenià inferior (17.000-14.000 BP) la qual va poblar el territori que va des de Portugal fins a Polònia. Trets cronològics que ens ajuden a entendre la temàtica representada a l’art rupestre, la qual es composa majoritàriament de bestiari (diferent segons el territori) i de signes. En concret, en aquest fragment extret de les pintures rupestres de la cova de Lescaux, són representats dos grans bous enfrontats l’un front l’altre, però a més hem d’atendre al fet de que entre ells dos es troben pintats cérvols i cavalls de menor mida.

Com la majoria de representacions animalístiques, el que pretén l’artista és plasmar el conjunt d’espècies d’animals amb les que hi convivien i les quals eren font d’alimentació per la humanitat de l’època. Podem interpretar-lo com un intent de representar l’entorn en el que hi vivien amb intenció reproduir la naturalesa que els envoltava.

Les coves, a causa del seu espai limitat, provoquen que s’agrupin en un mateix lloc més d’una pintura o gravat amb diferents cronologies i tècniques, a causa del pas de més d’un grup d’humans per les coves; aquest fet possibilita poder comparar l’evolució de l’art durant els anys de la prehistòria. En concret, sobre la “Sala dels bous” podem afirmar que, mentre els bous es daten en el període magdalenià, els ramats de cérvols i cavalls es daten de l’època aurinyacià; podem establir doncs que ens trobem front una juxtaposició de figures de diferents cronologies.

Per una part podem afirmar que les figures dels dos grans bous es podrien classificar, segons la taula establerta per A. Leroi-Gouhan (sobre les èpoques i els estils d’art paleolític europeu) com a estil IV (propi del magdalenià inferior) ja que es propi d’aquest que les representacions de les figures siguin més naturals, mostrant més dinamisme i detallisme. Aquests trets els podem observar en els dos bous, ja que en ells s’observa la intenció de mantindre un enfrontament, tret que observem plenament en la posició del bou que es troba a la dreta de la imatge, el qual té el cap mig inclinat cap a baix i amb les potes de davant mig aixecades amb intenció d’atacar a l’altre bou.

És poc freqüent trobar en el paleolític representacions d’escenes, ja que la majoria son representacions individuals de cossos ja siguin animals o humans, però en aquest cas ens hi trobem amb una escena on s’intenta plasmar l’acció d’enfrontament dels dos bous.

Un altre tret que possibilita classificar aquests bous dintre del estil IV és el fet de que són representats amb un gran detallisme físic, fins al punt de representar el seu pelatge. Aquest gran naturalisme s’origina gràcies al fet de que els artistes paleolítics, van emprar combinació de tècniques pictòriques, emprant des de tinta plana fins a difuminats, tècniques que podem copsar en aquesta representació on mitjançant un ombrejat al voltant dels bous fan que s’origini volums que aporten perspectiva dels cossos.

Un tret força espectacular en el que cal reparar atenció, són les mides de les dues figures del bous, tenint fins a 5 metres de longitud; amb el problema que representa l’espai i les seves condicions, hem d’arribar a la conclusió de que els artistes (ja que no hem d’oblidar mai que l’art prehistòric és col·lectiu i anònim) haurien d’haver emprat estructures (com patíbuls) per a poder arribar-hi a l’alçada i a les mides de les figures; de fet a la sala del bous s’han trobat orificis a la paret en els quals s’introduirien estructures per alçar-se, estructures com ara un patíbul.

            Seguint amb un anàlisis tècnic de la pintura, hem de reparar atenció a la simetria que mostra aquesta, la qual es demostra en l’equilibri que existeix entre les mesures d’ambos bous els quals es troben a una mateixa proporció i altura l’un del altre; tret que és poc comú dintre de l’art parietal paleolític però que aquí es demostra.

Per concloure amb aquest anàlisis he cregut convenient introduir la següent cita del llibre El gesto y la palabra de A. Leroi-Gourhan:

“El comportamiento figurativo es inseparable del lenguaje: emana de la misma aptitud del hombre para reflejar la realidad en unos símbolos verbales, gestuales o materializados en figuras” (1971: 351)

I és que per a mi l’art no deixa de ser la necessitat intrínseca de l’ésser humà d’expressar sentiments i idees personals, de forma més o menys perfecta i naturalista. Així doncs, no hem d’oblidar, o millor dit, hem de tindre en compte que l’art prehistòric no deixa de ser una via de comunicació per la qual van plasmar els nostres avantpassats les seves vides.

Fonts d'informació emprades 

Menéndez, M., Más, M. y Mingo, A. (2009). El Arte en la Prehistoria. Madrid: UNED.