 |
| Adjontu a continuació un enllaç de la web del Museu d'Arqueologia de Catalunya on es descriu la present obra http://www.mac.cat/esl/Yacimientos/Roca-dels-Moros |
La
imatge ens mostra diferents escenes conformades per representacions humanes,
zoomòrfiques i símbols. Esdevenen conjunts de figures separats entre ells i
distribuïts per tot el panell; les representacions es caracteritzen per la seva
policromia, predominant el color vermellós i ataronjat sobre el color negre
(utilització de pigments naturals com són els òxids de ferro). En aquest cas
s’empren tècniques tals com la pintura i el gravat.
Amb aquest conjunt de característiques podem afirmar
doncs que es tracta d’art rupestre parietal, ja que el suport en el que es
troba realitzat és rocós, exactament, parlem de l’Abric de Cogul o el que es
coneix també com la Roca dels Moros situada
al municipi de El Cogul (Garrigues).
És
adient en aquest moment reparar en el nom que rep aquest art rupestre, Roca dels Moros, atribuït pel fet de que
a Lleida era propi dir “moros” a aquelles peces o jaciments prehistòrics que es
trobaven la gent de a peu. Uns altres exemples són les pintures d’ulldecona, la cova “cabra feixet” (la pintura
representa una cabra i un llançador). La toponímia de les obres d’art
representen el bé natural d’aquestes mateixes, rebent el nom que els hi pertoca
segons la seva situació.
Els
diferents conjunts pictòrics i gravats corresponen a diferents cronologies,
d’aquesta manera si podem afirmar que es tracta d’un art postpaleolític, però
hem de tenir en compte que hi ha art llevantí, esquemàtic, i l’existència de
diferents inscripcions llatines (època romana) i ibèriques. Fenomen provocat
pel mateix fet de que els abrics i les coves servien de refugi natural pels
grups d’humans que viatjaven pel territori en el que hi vivien donant lloc a
que durant segles hagin passat més d’un grup d’humans per un mateix entorn
deixant la seva petjada artística.
Encara que, l’obra en sí es troba emmarcada
dintre de l’art llevantí de la Península Ibèrica, el qual s’estén des de Lleida
i Osca fins Jaen i Almeria, quedant emmarcat Conca i Terol; període artístic
que va transcorre durant el neolític (10.000-4.500 BP). És un art que es troba
a prop del litoral, del mar, així que, no és d’estranyar que les
representacions es trobin en parets rocoses de les muntanyes i penya-segats poc
profundes.
Hi
ha un predomini força significatiu de la figura humana (esdevenint la
protagonista) restant rellevància a les figures zoomòrfiques i símbols, seguint
la numeració atribuïda a cada un dels conjunts d’imatges representades en el
panell, podem afirmar que, la figura nº 1 correspon a l’escena comunament
anomenada, escena de la dansa;
s’emmarca dintre de l’art llevantí, es representa una dansa en la qual un
conjunt de dones ballen al voltant d’un sol home que mostra el seu membre viril
(representat de forma descomunal) i en mig al terra estès es troba el cos d’un
cérvol símbol de sacrifici. En aquest sentit possiblement es tracti de la
representació d’una dansa sobre la fertilitat i ritual amb intenció d’ofrena
divina.
Propi de l’art llevantí que en aquest cas es dona, és
l’existència d’escenes i moviment en les figures, podem observar com aquestes
es troben situades de tal manera que mostren una actitud de moure’s en rotllana
i al voltant de l’home. Les figures humanes mostren clarament els trets propis
de l’art llevantí a l’hora de representar-les; estilitzades, les dones es
troben vestides amb una faldilla llarga i acampanada i el seu cap es dibuixat
de forma triangular, mostrant els seus pits a l’aire.
La tècnica pictòrica emprada és la tinta plana, és a dir,
les figures es dibuixen i s’omplen de pintura de forma uniforme creant una
superfície homogènia de color. En el cas de la Roca dels Moros, la tècnica provoca un efecte predominant de les
figures front les altres, ja que les altres han estat representades amb una
tècnica pictòrica menys definitòria, com són traçats discontinus i puntejats,
provocant que siguin menys predominants.
Les
figures nº 2, 3 i 4, són representacions zoomòrfiques que representen la fauna
amb la que van conviure els ésser humans i de la qual s’alimentaven. Les
figures zoomòrfiques mostren unes mides força desmesurades front a les figures
humanes, donant lloc a una falta de simetria, causada possiblement pel dilatat
procés d’elaboració de les pintures i de les diferents mans intervindrien en
aquestes representacions. La tècnica pictòrica emprada és diversa, des de la
tinta plana fins el puntejat, siluetes o ratllats.
Es troben representats animals
propis de l’època dels inicis del neolític, com són els cérvols i els bòvids.
Propi del llevantí els animals es troben morts o ferits, aquí l’únic animal que
es troba mort o ferit és el cérvol situat en mig de les dones que dansen. La
resta d’animals corren o es troben estàtics.
Pel
que fa a les figures del nº 5 aquestes esdevenen art esquemàtic, propi de
l’edat dels metalls encara que actualment i els estudis realitzats afirmen que
possiblement estiguin superposats l’art esquemàtic i el llevantí. Són
interpretacions més abstractes de la realitat per part dels artistes
prehistòrics, aquí semblen ser representat un home, una mena de cérvol o cavall
i el que podria ser un ocell (poc freqüent en l’art rupestre prehistòric).
Finalment, els símbols nº 6 es tracten d’inscripcions
llatines i ibèriques; tenint en compte que una de les inscripcions es tracte
d’un votum llatí, la roca podria
haver esdevingut un lloc màgic i diví pels romans i els ibèrics.
L’art
llevantí té diversos exemples d’art rupestre, en aquest sentit una de les
representacions més significatives es tracta de la recol·lecció de mel de la
Cova de l’Aranya. Una escena en la que es veu a una dona enfilada a un arbre,
porta una mena de cistell o gerra i es situa front el que seria un panell
d’abelles, les quals es troben volant al voltant de la figura femenina. La
composició de l’escena resulta preciosa per la seva originalitat i la cura que
s’ha tingut en dibuixar cada un dels detalls més petits de l’escena. La figura
femenina mostra el tret característic de les representacions humanes de l’art
llevantí, com es l’estilització del cos.
Al contrari, de la roca dels moros, aquí es retracta una
escena de vida quotidiana, de recol·lecció d’aliments; en canvi a El Cogul,
l’escena que es retracte és de caire ritual menys freqüent en les
representacions de l’art rupestre. No hem d’oblidar mai la funció principal de
l’art rupestre i mobiliari prehistòric i és la de representar l’entorn (en tots
els seus aspectes, naturals, humans, etc.) en el que hi vivien els ésser humans
prehistòrics junt amb les seves accions en aquest.
